Guetar n'esti blogue

viernes, 29 de abril de 2011

Tornando a la mar

Hai na vida los marinos un momentu que repitese una y otra vegada. Vas viendo comu pasen los díis y va averándose la fecha na que finen les vacaciones. Sabes que ta al llegar, y llegará. Suena'l teléfonu y date'l cuerpu un respingu. Ye un númberu de Madrí. ¡¡Tas jodíu rapaz!! Tiés que tornar pa la mar.

Atrás vas dexar la familia, la muyer y los nenos. Vas dexar la tu tierra, la que te vió ñacer y la que fizo por facete comu yes. Dexes a la xente conocío. Cielu d'orbayu, montes verdes y valles estrechos. Ensenada de Llumeres, llugarín de reflesiones nuecherniegues a la lluz de la pipa ya'l faru Peñes. Pueblín de Tudela, el que foi, nun ye, pero quier volvelo a ser. Valle'l Nalón, Sierra del Cuera. Tou queda atrás.


Delantre t'espera nun sabes bien el qué. Percorrer el mundiu metíu nun trastu de metal con les mesmes trece cares tolos díis. Asina mes tres mes. Rusia, l'Africa prieta, el cáucasu o el Maghreb. Canales nos Países Baxos, biesques infinites nel bálticu, doblar el cuernu d'oru a la vera Santa Sofía, baxo les muries del palaciu Topkapi, isles griegues d'erma piedra y rala yerba. Poblados de miseria, exotismu y malaria nel golfu de guinea.Vieya Europa, moza América. Entá nun sé a quien me tocará ver.


Muncho de viaxar, pocu de conocer. Terminales petrolíferes, plataformes y pantalanes. Unes hores, cargar/descargar y a la mar. Dalguna vegada, si la suerte acompanga, aportar a un puertu nel que puedas baxar tres o cuatru hores, facer un puquiñín de turismu, mercar un recuerdu y pocu más. Y ye que comu dicin los vieyos que navegaren dellos años atrás, esto ya nun ye lo que foi.

Delfinos, ballenes blincado les agues, asoleyando'l so esplendor, pexes qu'esnalen, la mar ferviendo pola morralla o allumando la nueche en verde fosforescencia al pasu del barcu. Si la nueche ye clara quiciaes se pueda ver dalgunes de les ñubes de Magallanes, multiples fugaces o la Cruz del Sur. Aurores boreales, el sol de medianueche. Trombes y tormentes, la mar cubierta espluma y foles que azoten el barcu cubriéndolu d'agua. Doblar el cabu les tormentes y ritos de pasu nel Ecuador. Coses de marinos. 


Coses de mariñán, comu de marinánes ye la señaldá. Sentise emigrante ensin país d'acoyía. Rodiáu de mar con mil metros d'agua baxo los pies. Unes semeyes, una bandera, munchos recuerdos. Algo a lo que agarrase nos díis tristones, nos que te sientes solu y nagües por ver a los tuyos. Esto siempre va con nos. Nunca nun nos pué faltar na maleta.

 Mañana ya taré, de nueves, embarcáu. 90 díis por delantre. Una vegada más.


P.S.- Gracies a la xente que-y prestó esti preyuetu de blog. Dientro unos meses, cuando'l trabayu lo permita, seguiremos con elli.

No hay comentarios:

Publicar un comentario